El recorregut per la independència catalana va capturar l’atenció del món a l’octubre, quan es va aconseguir un referèndum prohibit sobre el tema amb una forta repressió policial.
Una ofrena del primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, per eliminar els esforços dels separatistes mitjançant la denegació d’eleccions al desembre.
Els partits independentistes van tornar amb majoria al parlament regional. Però la seva determinació de restablir el seu controvertit líder i seguir una divisió d’Espanya ha portat les dues parts a un punt mort.
És la major crisi política del país des que es va restaurar la democràcia el 1975, després de la mort del dictador militar general Francisco Franco.
Com hem arribat aquí?
Catalunya és una de les regions més riques i productives d’Espanya i té una història diferent que data d’uns 1.000 anys.
Abans de la Guerra Civil espanyola gaudia d’una àmplia autonomia però que va ser suprimit sota el general Franco.
Capítol dels mitjans de comunicació La policia espanyola va xocar amb els votants durant el referèndum d’octubre
Quan Franco va morir, la regió va obtenir autonomia una altra vegada sota la constitució de 1978 i va prosperar com a part de la nova i democràtica Espanya.
Un estatut de 2006 va atorgar poders encara més grans, impulsant la influència financera de Catalunya i descrivint-la com una “nació”, però el Tribunal Constitucional espanyol va invertir bona part d’això el 2010.
La fallida financera de 2008 i les despeses públiques de despesa pública a Espanya van alimentar el ressentiment i el separatisme locals.
Hi ha una sensació generalizada de que el govern central pren molt més en impostos del que retorna.
Però la complexitat de les transferències pressupostàries fa difícil jutjar amb exactitud quant més contribueixen els catalans que no pas a la inversió en serveis, com escoles i hospitals.
Després d’un referèndum simbòlic al novembre de 2014, prohibit per Espanya, els separatistes van guanyar les eleccions regionals de 2015.
Els líders independentistes de Catalunya van avançar amb un referèndum ple l’1 d’octubre de 2017, que també va ser declarada il·legal per la Cort Constitucional espanyola.
Els organitzadors van dir que el 90% dels votants van donar suport a una divisió. Però la participació va ser només del 43% enmig d’un boicot per part dels sindicalistes.
La visió de la policia nacional espanyola colpejant els votants i els polítics a la presó, va ressuscitar records inquietants, per a alguns, de la dictadura franquista.
En un ambient febril, la majoria separatista del Parlament català va declarar la seva independència el 27 d’octubre.
Utilitzant els poders d’emergència de l’article 155, Madrid va dissoldre el Parlament, va acomiadar als seus líders i va convocar eleccions ràpides per al 21 de desembre.
Alguns argumenten que si Madrid fa concessions, com la restauració de parts de l’estatut d’autonomia de 2006, podria desactivar la crisi.